"No evitis als nens les dificultats, cal ensenyar-los a vèncer-les."
Pasteur
La psicopedagogia és la ciència que estudia la conducta humana en situacions socioeducatives, és a dir, la persona i el seu entorn educatiu durant les diferent etapes d'aprenentatge que abarquen la seva vida. Se centra en l'avaluació, prevenció i tractament de les dificultats d'aprenentatge oferint els mètodes i estratègies més adients a les necessitats educatives d'un/a alumne/a.
En el cas de la reeducació psicopedagògica, l'objectiu primordial és la recuperació dels aprenentatges, aportant al nen o adolescent les tècniques, estratègies i eines necessàries per aprendre a aprendre, potenciant la seva autoestima i motivació i reforçant aquelles conductes i hàbits adients per al seu procés i estil d'aprenentatge.
Les dificultats de l'aprenentatge escolar constitueixen un conjunt de problemes que interfereixen significativament en el rendiment acadèmic i a la llarga també en l'autoestima i motivació del nen/adolescent. No estan associades a un retard mental, si no que són produïdes per una alteració en els processos congnoscitius i són dèficits que es reflecteixen en àrees molt concretes.
Les dificultats més comuns són les associades a:
la lectura (dislèxia)- l'escriptura (disgrafia)
- el càlcul (discalcúlia)
- l'ortografia (disortografia)
- la lateralitat
Pot donar-se que alguna d'aquestes dificultats acompanyi problemes de llenguatge i parla, de conducta, atencionals (com per exemple el TDA-H) i fins i tot problemes emocionals secundaris o de dinàmica familiar.
D'aquí la rellevància d'un diagnòstic que perfili amb claretat les dificultats del nen/a per tal de poder dissenyar una intervenció psicopedagògica adient a aquestes necessitats, sense oblidar l'autoestima i la motivació del nen/a i la col·laboració tant de la família com de l'escola.
