"El cervell no és un got per omplir,
és una espelma per encendre."
(Plutarco)
La neuropsicologia infantil estudia les relacions que existeixen entre el cervell i la conducta, tant en situacions de normalitat com en patologies, durant la infància i l'adolescència.Abans dels 6 anys existeixen indicadors de risc de disfunció cerebral que poden alertar sobre la conveniència d'una intervenció neuropsicològica més específica:
∙ Retard en l'adquisició del llenguatge
∙ Trastorns atencionals
∙ Retard psicomotor i dispraxia ∙ Deficient orientació espaial
∙ Hiperactivitat
∙ Dificultat per articular sons
∙ Dificultat per establir adequadament associació so-lletra
∙ Trastorn en la definició de la lateralitat
∙ Pobre capacitat per dibuixar
∙ Trastorns conductuals
∙ Presencia d'antecedents familiars de dificultats d'aprenentatge
La neuropsicologia infantil també té una finalitat:
- Educativa: no només es refereix als escolars amb algún tipus de disfunció cerebral, sino també a aquells que no presenten problemes de conducta ni baix rendiment escolar, amb la finalitat de conèixer millor les seves possibilitats educatives i aprofitar-les al màxim. En el context escolar, el diagnòstic neuropsicològic cobra especial interès perquè permet canalitzar el currículum individualitzat de cada alumne amb l'objectiu de preparar estratègies d'intervenció específiques per actuar sobre les dificultats d'aprenentatge.
- Preventiva: resulta esencial identificar a temps la presència de possibles alteracions cognitives, perceptives o motores que puguin interferir en el desenvolupament cerebral. El reconeixement precoç dels signes d'inmaduresa o disfunció crebral a l'etapa infantil sempre optimitza el diagnòstic i possibilitat un adequat entrenament neuropsicològic.
